Cerrar

es | val   

La mona, el collage, la propietat Intel.lectual i els drets d'autor

Article publicat en Law&Trends

Francisco José Adán Castaño

Francisco José Adán Castaño

Publicado el jueves, 29 de diciembre de 2016 a las 21:50

Pot un artista ser considerat autor d’una obra que és, al mateix temps, realitzada per un simi que realitza un collage? Esta pregunta s’inicia amb la disjuntiva de si és possible dir-li autor a qui, tot i sent o considerant-se artista, no siga qui directament cree l'obra, i a més cobra un sentit especial per una sentència dels Estats Units sobre la possible atribució a una mona dels drets d'autor d'un selfie que es va prendre després que el fotògraf deixara la càmera a terra.

Per això acudirem al que dicta l’article 5 de la Llei de Propietat Intel·lectual, el qual ressenya que es considera autor a la persona natural que crea alguna obra literària, artística o científica.

Per tant, l’autor ha de ser persona i, a més, persona natural, tot i que en el punt 2 del mateix article obri les portes a les persones jurídiques en «els casos expressament previstos en ella» (en la Llei).

En segon lloc, cal analitzar el concepte d’obra, ja que cal que tinga una característica bàsica per poder dir que és objecte de drets, és a dir, perquè un autor puga tindre drets sobre ella.

Esta característica és que siga original i, per descomptat, que estiga realitzada per un ésser humà. La legislació nord-americana estableix que per a entendre que es qualifica una obra com a «original» ha de ser original i tindre cert contingut de creativitat.

To qualify as an “original” work ofauthorship, the work must be independently created and must contain some minimal amount of creativity. The U.S. Copyright Office will not register works that do not satisfy these requirements.

Això ve a col·lació perquè, tot i que semble estrany, fa poc de temps un tribunal dels Estats Units va tractar este tema en el tema ressenyat ut supra i, tot i que semble evident en una primera aproximació, el jutge William H. Orrick a la Cort de Califòrnia, districte de San Francisco, encunyava un paral·lelisme important:

While the circumstances presented here are novel, the issue is anything but trivial—a point underscored by the “rivers of ink [that] are spilt” on whether computers can be considered authors for copyright purposes

Tot i que les circumstàncies són noves, el fet no és trivial, ja que ja es parla sobre si els ordinadors poden tindre drets d'autor (la traducció no és literal, com es pot comprovar). I continua la sentència elucubrant sobre si, com diu el professor Nimmer, podria ser que si els ordinadors creen obres independents gràcies a la intel·ligència artificial, podríem veure’ns abocats a tractar el tema de la possible atribució de drets d’autor a estos ordinadors.

Dins de la sentència s’estableix un debat apassionat sobre si la legislació americana, sempre oberta a molta interpretació, deixa suficientment clar que un autor ha de ser per força un humà o hi ha una visió ampla que permet la inclusió d'animals per ser númerus apertus i vincular (com diuen els demandants) autor amb qui realitza l'acte de, en el cas de la sentència, fer la foto; en este cas, la mona Naruto havia sigut qui havia realitzat materialment la foto, de manera que era la seua autora.

El problema és que es planteja si qui realitza la foto (volent fer una foto com a activitat intel·lectual i evolutiva) es pot considerar autor, i la sentència deixa un pronunciament que dista molt de ser taxatiu, ja que deixa constància que el Legislatiu dóna una versió d'autoria oberta perquè vaja completant-se al llarg dels anys.

A Espanya no tenim este problema i la Llei de Propietat Intel·lectual tanca l’assumpte de forma prou taxativa, ja que estableix al seu article 5 que autor és la persona natural que crea una obra literària, artística o científica.

A més, una qüestió a plantejar pel tribunal dels Estats Units i per descomptat arribats a este punt, és si el simi que és reconegut com a autor pot, en el seu cas, defendre els drets que li són inherents davant d’una sala de justícia, el que ens duria a la situació de veure una mona litigant, imatge que podria valdre per a un capítol de Los Simpson.

Reprenent el cas principal, la mona és qui realitza el collage, situació davant la qual se'ns plantegen tres possibilitats: la primera és que la mona, com a realitzadora de l'obra, siga directament l’autora; la segona possibilitat és que es tracte d’una obra col·lectiva i s'estiga donant a la mona la capacitat de ser l'autora, i la tercera és que, efectivament, siga l'artista l'autor de l'obra, entesa esta en la seua totalitat.

Després de llegir la sentència dels Estats Units, i en ser una veritat científica que els simis tenen comportaments socials i en alguns casos intel·ligents, em tempta la possibilitat de, tot i que siga com a hipòtesi de laboratori científic-jurídic, plantejar la possibilitat que el simi tinga a més creativitat, de manera que ens veuríem abocats a un problema important, ja que si «autor» és, en essència, aquell que genera una obra nova derivada d'una activitat intel·lectual, tal volta la mona siga l'autora.

Però esta hipòtesi de laboratori s’allunya prou de la solució jurídica que ens dóna la Llei, ja que l’autor només pot ser una «persona natural», de manera que les possibles solucions en les quals la mona passa com a autora o com a coautora queden descartades.

Estem abocats a reconéixer com a autor i, per tant, com a subjecte de drets l’artista? Des del meu punt de vista, NO, ja que l’obra podria ser original però mai estar realitzada per un humà, i ací naix una quarta possibilitat.

Com que el quadre l'ha realitzat la mona i no el pretès artista, i la mona no pot ser autora, tampoc ho pot ser l'artista, de manera que estaríem davant d'una obra realitzada per un animal que, segons marca la doctrina, no pot ser entès com a subjecte de drets i tampoc com a autor. Podríem dir que, com afirma el professor i expert en Propietat Intel·lectual Pedro Letai Weissemberg, l’autor és l'artista mateix, com Yves Klein, qui confecciona obres fent ús de persones com a models inerts donant forma a una coreografia confeccionada prèviament. Tal volta la diferència és que el suposat de fet, l’artista no elabora res, sinó que deixa a l’arbitri de la mona elaborar el collage... o realitzar-se un selfie.

Però per deixar este article entreobert, hem de dir que resulta curiós que una cosa a priori tan evident com que els animals no poden realitzar obres protegides pels drets d'autor no haja estat tallantment disposada en el Conveni de Berna i en la Llei de Propietat Intel·lectual. Tal volta el plantejament americà de portes obertes puga ser una postura no tan descabellada com poguera ser en un principi, encara que només siga com a un possible futur quant a la robòtica.

L’únic que queda per saber és quin tipus de personalitat jurídica atorgaríem a un simi o un robot, ja que, de pretendre equiparar-los als éssers humans, seria entrar en un nou mon de «personalitats jurídiques» on la del robot sembla estar més a prop que la del simi.

9.384 visitas

Utilizamos cookies propias y de terceros para ofrecerte toda la funcionalidad y una mejor experiencia, obtener estadísticas de tráfico, analizar el uso de la web y mejorar nuestros servicios.
Tienes disponible aquí nuestra política de cookies.
Puedes aceptar todas nuestras cookies pulsando el botón 'ACEPTAR' o configurar aquí tus preferencias.

Estrictamente necesarias +

Estas cookies son necesarias ya que permiten que el sitio web funcione correctamente, no se pueden desactivar.

Estadísticas +

Son las cookies que utilizamos exclusivamente con fines estadísticos para poder analizar cómo los usuasrios hacen uso de la web. Recopila información anónima tal como el número de visitantes del sitio, o las páginas más populares. Activar estas cookies nos permite seguir mejorando.

Funcionales +

Estas cookies son necesarias para el intercambio y presentación de contenidos de plataformas externas como youtube o de redes sociales como facebook, twitter o linkedin.

Marketing y publicidad +

Estas se utilizan para crear perfiles de usuario y analizar la efectividad de campañas publicitarias o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares..

GUARDAR AJUSTESACEPTO